5 en 1

Atenent a una petició popular, molts es pregunten cóm vem fer per ficar-nos 5 persones adultes amb els corresponents bultos a un cotxe durant 17 dies ! I més encara quan aquests bultos estan plens de roba més gruixuda que l'habitual en viatges d'estiu...

Doncs així !!!



Realment anàvem una mica apretadets (de maleter) en els desplaçaments entre allotjaments, però també és tot un encert disposar de vàries nits en cada allotjament, perque carregar tots els petates tots els dies sí que haguès estat una incomoditat important...!

Cal remarcar que gràcies al maleter de l'Octavia l'habitacle dels passatgers no tenia cap bulto, només persones.

Això ens recorda que hem d'enllestir (en breu) una llista de consells per a arxivar dins d'aquest blog i així pugui ser d'utilitat per a futurs viatgers a terres islandeses.

Mapes en Ruta

Ja fa gairebé una setmana que vem tornar del viatge, i mica a mica se'ns va passant el trauma. Ara vindrà l'etapa quan es començaran a fer àlbums del viatge a la par que el cap ja anirà posant-se en funcionament per a maquinar futurs viatges...

Mentrestant, completem amb més informació les dades de la nostra ruta per Islàndia.

Hem marcat la nostra ruta diària en petits mapes de carretera, afegits al final de cada jornada.

El finaaaaaal, del veranoooo...

Doncs sí, amb el cor colpit per la inmensa tristesa de tornar, els viatgers es mentalitzen que el periple ha arribat a la seva fi i que toca tornar...!

I quina CALORACAAAAAAAAAAAAAA !!!! Un infern !

Un infern tornar !

Un infern la calor a Barcelona !

Un infern dormirrrr !

Quan ja estàvem aclimatats i ja èrem tant islandesos com els que més, toca tornar. Quan ja estàvem acostumats a anar amb màniga curta i sense abrigar-se tampoc massa, toca tornar. Quan ja estàvem acostumats a dormir amb llum solar i fins i tot amb la finestra oberta, toca tornar.

La bufetada de calor a l'arribar a l'aeroport de Barcelona és molt forta !

Bé, abans de tot això, la tornada la fem per grups. Mentre que la Sandra i jo tornem a primera hora del matí, ja que teníem planificada una setmana més a Wales, però es va truncar per mesures sanitaries preventives.

El retorn el fem passant per Londres. Aterrem a Stansted i hem d'agafar el següent vol a Gatwick, així que hem de fer un transfer entre aeroports. Aquest finalment és molt senzill i es fa a través d'un autobus (Terravision) fins a Victoria Station (75 minuts) i agafar el Gatwick Express, que en mitja hora et deixa a l'aeroport de Gatwick.

Al final, aquest petit tour resulta ser una visita pels indrets més emblemàtics de la ciutat de Londres, ja que passem pel Big Ben, Tower, Tower Bridge, el "pirulo", etc...

Els demés, Carles, Sandra i Jaume disposen d'un matí més, i l'aprofiten per banyar-se a les tranquiles aigües del famós Blue Lagoon, a pocs quilòmetres de la capital.

Doncs aquí acaba el nostre periple islandés (del 2008, perque sempre es pot tornar ! :P), però seguirem en línia i seguirem actualitzant el blog amb idees que ens han anat surgint durant el viatge... amb peticions populars, conclusions de viatge, suggerències per futurs viatgers, mapes de ruta, etc... i tot el que se'ns pugui anar acudint...!

Lo dixo ! ens veiem i ens llegim !!!

Reykjavik

Ja estem a la darrera jornada completa a Islàndia, el país del foc i del gel. A aquestes alçades ja estem més que satisfets de totes les experiències que ens ha ofert aquesta terra plena de contrastos.

Com a colofon del viatge visitem la capital del país, Reykjavik, a on es concentra la major part de la població de tota l'illa.

La primera vista de la capital (de fet, l'altre dia per la "nit") ens sorpren al ser bastant més gran del que imaginàvem. Bé que no es podia comparar a la resta de pobles del país, però la diferència és mooooooooolt notable.

La forma més ràpida per accedir a la ciutat, venint des de Borgarnes, és mitjançant un túnel de 6 km submergit sota les aigües del mar.

Fem una passejada relaxada pel centre de la ciutat veient els lloc més emblemàtics. No vem tenir sort amb la esglèssia de Hallgrím ja que estava en restauració i tota la part que emula les columnes de basalt de la catarata de Svartifoss estava tapada. Oooohhhhhhhh !!!

Aquí van unes instantànies de la ciutat :









RUTA :

El Triangle d'Or

Aquesta nit només dormim 4 horetes després de la festeta d'ahir a Reykjavik.

Quan planificàvem el viatge abans de venir, ens vem deixar la part de Pingvellir, Geysir y Gullfoss pel final en lloc del habitual inici de ruta que fa la majoria de gent. Analitzant-t'ho de nou ara, ha estat una molt bona idea per acabar de donar el toc final al nostre periple islandés, ja que per aquesta regió (Borgarnes) no hi ha masses coses per veure.

Així doncs, mans al volant i ens encaminem cap a Pingvellir, lloc a on les plaques tectòniques Euro Asiàtica i Americana es troben. (tenim un làpsus, ara mateix no sabem si s'ajuntàven o es separaven :P). Vaja, una delicia més d'aquest país pels geòlegs !



A més hi ha altres atractius com el llac més gran d'Islàndia, el Pingvallavatn. I el lloc, marcat amb una bandera, a on es va celebrar el primer parlament Islandés.

Deixem enrera Pingvellir i ens acostem a la zona dels gèisers. Tot i que ja teníem una idea preconcebuda del fenòmen, l'impressió de l'explosió d'aigua a gran alçada (entre 25-35m) envoltat de fumaroles, ens deixa fascinats !





Com a colofon del dia, i del viatge, abans de la visita diürna a Reykjavik, visitem la catarata de Gullfoss, que és molt espectacular i caudalosa. Diria que hem dit abans això ja...!? però realment, també hem comentat amb anterioritat, que cada catarata té la seva pròpia personalitat i millor expressar-ho amb imatges que amb paraules :



Tornem a casa, uns 200 km, i ens mentalitzem que només ens queda una jornada sencera a Islàndia, dedicada a la capital, i amb certa tristesa ens anem a dormir...

RUTA :

Tremola Reykjavik

Avui torna a ser un dia semi-gay ! Direm que és un dia de transició per desplaçar-nos a la penúltima casa a la que ens allotjarem, a uns 20 km de Borgarnes. Per a qui pugui interesar, es diu Hvítárbakki, a Borgarfjördur per la carretera 514.

Fem la península de Snaefellsnes per la costa Sud. Ens aturem a veure unes curioses columnes de basalt creades capritxosament per la natura.



Arribem a l'allotjament i ens trobem amb una casa buida, sense recepció ni cap persona que ens atengui. Fem una incursió obligada a dins de la llar per que ens apretava la bufeta, i ens trobem que la casa molt nova, gran i està molt ben equipada, fins i tot amb jacuzzi.

Pujem fins el pis de dalt i veiem que cada habitació té el nom de cada inquilí, estarà al complet avui !

Fet demostratiu de la confiança que tenen els islandesos de la nul·la delicuència existent al país.

Tot dinant decidim improvitzar i anar de festa a Reykjavik ! Així que ens prendrem la tarda relaxada i anirem únicament a veure la catarata "catalana" d'Islàndia, molts no la coneixaran però existeix !

BarnaFoss (de fet la traducció real és la catarata dels nens)



Després de sopar, ens posem macos amb tot el millor del que disposem i que no desentoni massa amb els anoracs quechua... i cap a la capital !!!

Amb una mica de vergonya entrem triomfalment pels carrers cèntrics de Reykjavik amb la finestreta baixada i, qual "quillolo", posant Estopa a tot drap...

Aparquem lluny perque no ens reconeguin i ja entrem seriosament a la zona de pubs i per cert, recomanem el Hressingarskálinn, al número 20 del carrer Austurstraeti. Música en directe molt bona, bon ambient. Preu d'una birra 600 kr.

Ens crida l'atenció el vestuari de la gent autòctona, tothom molt elegant. Els nois amb americanes, corbata i bambes. També ens sobta la manera compulsiva en la que ens deleiten alguns ballarins en les pistes de ball.

Acabat el baiolteo tornem cap a l'allotjament, que ens queden uns 90 km per arribar-hi... Haurem observat per primer cop, que durant el transcurs de la nit, la llum sembla no esvaïr-se en cap moment mantenint una lleugera claror, la qual torna a intensificar-se cap a les 4 de la matinada...

RUTA :

Viatge al Centre de la Terra

Toca la península de Snaefellsnes, a on Jules Verne situava el inici del seu viatge imaginari al centre de la Terra.

Ens mourem per aquesta península a la recerca de noves sensacions !



Travessem els camps de lava que ha anat deixant al llarg dels anys el volcà que corona la zona, a on tones de restes volcàniques s'apilen al voltant de la carretera.



Fent una petita parada en alguna petita població de pescadors com la de Hellissandur, a on fem tribut a un monument dedicat als intrèpits caçadors de taurons.

Algú ha parlat de taurons !?

Doncs és típic d'aquí menjar carn de tauró. Aquesta és fermentada i posteriorment assecada en un procés que dura 6 mesos. Ens apropem a comprobar-ho amb els nostres propis ulls a la població de Bjarnarhöfn, a on es troba el museu i l'assecador de taurons. El Jaume és testimoni del gust d'aquesta peculiar carn i el seu comentari textual ha estat : "AIXÒ ESTÀ PODRIT ! DONEU-ME AIGUA QUE VOMITO !!!", els demés veient-li la rostre descomposat optem per l'opció de no tastar-lo... El producte tenia un olor a salfuman més que cap altra cosa.



De camí parem a dinar al restaurant Kaffi 59, dins del poble de Grundarfjördur, que es menja de conya, quantitat i qualitat a molt bon preu !

Després de jalar ens arribem a una de les poques platges amb sorra blanca del país. Aquesta és la de Skardsvík, que s'hi arriba desviant-nos per la 579, just a la punta de la península de Snaefellsnes.



Quan donàvem un passeig per la platja, i ens quedem sols quan els darrers turistes deixen l'indret, ens arribem a un racó apartat d'aquesta a on s'intueixen unes bones panoràmiques. De sobte, RENOI ! quin ensurt !! qui ho anava a dir !!!

El tercer Ós Polar que en els darrers mesos arriba a les costes islandeses des de Groenlandia...! I nosaltres allà paralitzats pel pànic ! Durant uns segons vem creure que aquella seria la nostra darrera instantània del viatge...



La sort va estar de la nostra banda, ja que l'òs ja devia haver berenat i vem poder fugir a temps !

Recuperats de l'ensurt, seguint per la 579, arribem al far que ilumina els màgics penya-segats que l'envolten.



Finalitzem la jornada al port del poble d'Arnastapi, a on començava tota l'aventura cap a l'interior del planeta.

RUTA :

Ferry y a porrr todasss !

Bon Dia !

Ja desde Barcelona, vem planificar fer part del tram d'avui en Ferry per estalviar-nos molts quilòmetres de carretera. Així que ens desplaçem a la població de Brjánslaekur, creuant les meravelloses costes de fiords, a on la majoria de trams són de terra i graveta; Això és degut a que el cru hivern islandés no fa posible el manteniment de l'asfalt en aquestes carreteres (desnivells de fins el 16%).







El trajecte dura entre 2.5 i 3 hores. El Ferry està molt ben equipat, amb restaurant, sala de cine, pub, etc... Sembla un creuer de "Vacaciones en el mar" !



I arribem a la famosa península literaria de Snaefellsnes, en concret a la població de Stykkishólmur. Encara ens quedaran uns 90 km fins el nostre allotjament dins el poble d'Arnastapi.

De nou a terra, ens veiem tres ovelletes que creuen la carretera. Islàndia, desde l'espai es poden veure dos coses significatives, una és el gran glaciar Vatnaókull, i l'altra és que es troba esquitxada de petits puntets blancs que omplen tots els racons.



Aquests animalons pasturen al seu aire per allà a on volen, ja que com ens va explicar el Frederick, els pastors només les recullen a l'època que toca esquilar-les. Una bona feinada per capturar-les una a una.

Ja al poble d'Arnastapi, un viking gegantí vigila les costes.



RUTA :

Fiords de l'Oest

Aquest matí ens llevem més tard i sortim per anar a visitar part dels Fiords de l'Oest.

Ahir ja vem entrar en reserva de benzina, i tot i que sabíem que quedava suficient com per tornar a Hólmavík, teníem previst omplir a Drangsnes mateix.

Ho provem però al dipòsit del surtidor únic del poble no li queda ni una gota ! Així que no ens queda més remei que tirar milles cap a Hólmavík i repostar allà, arribem però pràcticament buits...

Sortim cap a la carretera dels Fiords i anem enllaçant uns amb altres amb tranquilitat i fent parades a qualsevol punt ja que estem sols davant de la inmensitat del paisatge. Una sensació que ens està perseguint tota la resta del viatge, carreteres sense cotxes, indrets solitaris i grandiosos...





Ja després de jalar, vem anar fins un dels extrems a on mor la carretera del nord de la península, al qual només s'accedeix per un túnel. Seguint la línia austera i ecologista ja observada en la resta de carreteres del país, com els ponts, és d'un sól sentit durant 3 km, amb espais habilitats perque els cotxes es puguin apartar quan veuen una llum que s'apropa amenaçadora des de l'altre cantó del túnel...





Al final del dia haurem realitzat més 500 km de fiords..! Una petita part, però significativa, en comparació al total de les costes islandeses. Tot i així, ens quedem amb les ganes i demà seguirem veient-ne !

Estem "enfiordats" ! :P

RUTA :

ENFOCATS

Darrerament tots els matins ens hem de llevar ben aviat per afrontar els llargs dies que ens esperen... Així que ahir a la nit ja vem descartar anar de juerga a Akureyri, (que el Frederick ens va explicar que estaven de festivals) per poder dormir unes horetes...

En concret ara toca desplaçar-se fins el següent allotjament, que el tenim a la remota població de Drangsnes. L'etapa es completarà amb uns 450 km, el que ens haurà fet posible, a dia d'avui, de superar els 2000 km totals de viatge ! (de llarg ! uns 2400 km)

De camí passem per la cascada (sí una altre !) de Godafoss, que té la particularitat, a banda del gran caudal, d'estar dividida en dues parts.



Tot seguit passem per la segona ciutat més gran d'Islàndia, la capital del Nord. Bé, la que hem anomenat abans, Akureyri ! Fem una passejada pels seus carrers, per la banda antiga i pel centre.





Fins que ens trobem un café amb wi-fi gratuït !!! I vista l'escasetat d'Internet que hem trobat en aquest viatge, l'ocasió s'havia d'aprofitar...! Així que enllestim feines retrassades fent un cafetó mentrestant.

Quan tornem a reemprendre el camí, ja tenim gana, així que busquem el primer restaurant amb menjar comestible (res de sandwiches ni frankfurts !!) i finalment el trobem ! A la població de Blönduós, es tracta d'un restaurant amb el logotip d'una paella i un pot, el "Potturinn Og Pannan", molt recomenable ja que no es troba un restaurant decent en potser 200 km. Vem menjar el menú el "dayli specials", una sopa, un buffet lliure d'amanida variada i un segon plat a escollir, tot per unes 2.800 Kr.

Després de jalar anem a la península de Vatsnes, a on totes les guies indiquen que s'hi poden veure foques amb certa facilitat. Porteu Prismàtics !! Podem confirmar que estan allà l'espera del fotògraf intrèpit ! Un pèl lluny però a l'abast de tothom, sobretot a les costes al voltant de Illugastadir.





Ja finalitza el dia, però a nosaltres encara ens queden uns 200 km per arribar a destí, així que xi-xa anem fent ruta fins que cap a les 22:30h arribem a destí ! a on ens espera el llogater de les cabanes i el seu simpàtic gosset. Xerrem una estona i ens ensenya el que no crèiem que veuríem ni de lluny, almenys en el tipus de viatge que estem realitzant a Islàndia : Una guineu àrtica !!!



Es veu que uns caçadors la van capturar i li van vendre. La pobreta està allà engabiada.

Res, que estem cansats i pràcticament sense gana després del atracon de jalar al restaurant del migdia, així que una mica de fruita, dutxeta i prèvia escriptura de crònica, a DORMIR !!!! (i demà a llevar-se més tard !)

RUTA :

Walking on the moon

Ens tornem a llevar molt aviat ! Hem quedat per trobar-nos a les 8 a.m amb el Frederick al punt d'informació del poble de Reykjahlíd.

En Frederick ens portarà amb el seu mega 4x4 per les mateixes entranyes de l'illa, dins de la zona de Myvatn, el famòs "llac dels mosquits".



De bon començament ja s'observen les típiques fumaroles, clares indicadores de la pressió volcànica de la zona. I ens aturem en un primer cràter en forma d'estadi de futbol, abans d'endinsar-nos de debó cap a l'interior.



La ruta realment és impressionant, enmig de deserts de lava, diversitat de colors, la ben anomenada "terra lunar", perque ben bé sembla com si estiguèssis caminant pel nostre satèl·lit...



Fem una caminada entremig de la gorja del dragó



Tot seguit arribem a la zona del volcà d'Askja, a on en uns 2,2 km arribem al volcà Viti, que contempla en el seu interior una petita piscina natural d'aigües calentes, en un entorn magnífic.



Al final del dia, haurem estat 12 hores en ruta amb el bon amic Frederick, un noi molt entrempat ! ; Quedem plenament satisfets de l'experiència i amb un gran bon sabor de boca !

RUTA :